La societat oberta és un concepte originalment suggerit a l'any 1932 pel filòsof francès Henri Bergson[1][2] i va desenvolupar-se durant la Segona Guerra Mundial pel filòsof britànic, nascut austríac, Karl Popper.[3][4]
En Bergson descriu una societat tancada com un sistema tancat de llei o religió. Com a tal, és estàtica, com ara una ment tancada.[5] En Bergson suggereix que si tots els rastres de civilització desapareguessin, els instints de la societat ara tancada romandrien per l'inclusió o exclusió d'altres.[6] En canvi, una societat oberta és dinàmica i tendeix a l'ideal de l'universalisme moral.
En Popper va veure la societat oberta com erigida des d'un contínuum històric i arribant des de la societat orgànica, tribal, o Autoritarisme tancada, a través de la societat oberta marcada per una actitud de crítica a la tradició, fins a la societat abstracta o despersonalitzada mancant tota interacció cara-a-cara en les seves transaccions.[7]
En societats obertes, del govern s'espera esser sensible i tolerant, i dels mecanismes polítics esser transparents i flexibles. Els defensors afirmen que s'oposa a l'autoritarisme.